Riba, Estances, llibre segon

aquest és, per mi, el millor poema d'en Riba...
..es diria que l' amor "platònic" no té edat i als 30 anys es manifesta de la mateixa forma que als 60...de no ser així ens sentiriem "presoners de la fita mirada teva sense tu"
(tonimaku)

[13]

Fuges, quan per haver-te

donaríem, en una nit obscura,

l'estel que riu, armat, en un tombant,

i en una mar incerta,

un port daurat de vinyes al voltant,

i en un silenci d'odi, el cant

d'una noia pura.

Ens deixessis almenys,

oh bella altiva, un somni dolç de tu

entre els ulls i la visió infinita

del món! però ens estrenys

amb soledat, presoners de la fita

mirada teva, que l'habita

de lluny, sense tu.

Però si fossis nostra,

si daves - uns instants només - tos braços

al nostre coll, cenyint l'ardent engany

de creure encès ton rostre

per un amor com el que d'any en any

hem après - fet de dolç afany

i de tristos passos;

si te'l lliuràvem - tan

silenciosament atresorat! -

¿quina força immortal ens restaria,

deslligat de l'encant,

per ressorgir damunt la febre impia

i l'animal malenconia

i la soledat?