La infàmia de Josep Pla

Jo que ara últimament he tingut una experiència personal que m' ha inspirat a intentar escriure poesia en català...i navegant, navegant per internet he trobat avui aquesta pàgina vergonyant: http://www.lletres.net/pla/noteslit.html

D'entrada és xocant que comenci dient..n' hi ha un que fa un esforç intel.lectual..i acabi dient.. aquest està "saturat" de patètic!: ..no serà que el subconscient va trair al nostre amic Pla i en realitat el que volia dir és allò de "viva la muerte, muera la inteligencia!"?...tal i com va dir un dels nostres(he de reconèixer que jo estava al seu mateix bàndol durant aquella guerra fratricida..i som de Girona..i de la zona de pagès..carlins..i als carlins que els mati Déu i sinó perquè els hi posava!)
Bé, bromes apart... jo personalment sento menyspreu envers la poesia de l'Espriu ,quan intento escriure poesia(en català o en castellà) només ho puc fer sota el pseudònim de "tonimaku(deixeble de C.Riba)", ara bé, entenc que l' única cosa inintel·ligible que s' ha deixat escrita a la nostra poesia catalana moderna és, precisament, alguna d' aquelles Elegies de Bierville del nostre gran guia espiritual.. posteriorment, amb la sinceritat de la seva maduresa, ell mateix va admetre que si hagués de triar les seves millors poesies les triaria d' entre aquell recull d' estances en plena joventut.. un home al que jo mai he considerat humanista.. doncs era massa "catòlic", diré, si se'm permet l' expressió (va menystenir l'aproximació de Maragall a Nietzsche)...i dit tot això...entenc perfectament que l'Espriu s' emprenyés com es va emprenyar de mala manera al veure com aquell últim ninot d' en Pla li va fer aquell retrat...que si anava més per prosista que per poeta...que si la prosa és més difícil que la poesia...i a mi què m' importa! ... Nabí d' en Carner és la millor poesia i prosa alhora... en aquest sentit ha estat sublim!.. però segons Pla ha fet "musiquetes".. en Segarra, de tots, el que en surt més malparat, el fa retrocedir uns quants segles! ..com si fos un homo erectus(no sàpiens encara)..tothom sense excepció en queda mal esquitxat...ara que .. especialment "significatiu" quan ve a dir allò de...en Maragall és més simple que en Riba..o en Riba és més complex que en Maragall... una coseta que..abans de dir-la ..suposo que va esperar a què en Riba fos mort...perquè en Pla, malgrat tot, també devia tenir el seu sentit del ridícul i no volia ni imaginar-se la carota del propi Riba al veure escrita tan burda estupidesa..així comparant els autors de Nausica i simplificant fins arribar a l'absurd.