(plagi d'un Riba, assaig de càntic en el temple)
( això més aviat vol ser una crítica a la "raó pura", la meva intenció és el sarcasme despietat contra un poema de C.Riba que jo considero "desafortunat" , jo no crec que hi hagi flors "vanes" i encara que així poguessin arribar a ser el fet de llançar-les és un acte violent impropi de tot un "humanista" com ell, no obstant, malgrat això o precisament per aquesta crítica que li faig, no puc deixar de ser un simple deixeble seu)
Ja era la nit i abans de caure la foscor
..suposo que també hi va haver un sol
daurat o, diguem, més vermell que groc
..o potser.. va ser en aquella discoteca
on es van poder veure més llums de colors
..i m'oferí una beguda, l' Aurora (boreal),
de gust ben fort, amb fulles de menta natural
..inclús diria que me vaig sentir humanista
just després de prendre aquell xarop de pal.
tonimaku (deixeble de C.Riba)
-----------------------------------------------------
Aire crepuscular
Vanes flors del dia, les hores
collides lentament per llur
sola beutat al pur atzur,
que en decora ses rases vores!
Puix que el llarg camí no consent
el tan fràgil bagatge, cada
dia més amb mà resignada
dins els llacs rosats del ponent
us llançaré: caiguda encesa,
cercle que dilata el seu or
del cor de la nit al meu cor,
de ma nuesa a sa nuesa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada