Tancat per vacances..(deia el cartell)

Hi deia tancat per vacances
..i perdoneu les molèsties,
sí que seran moltes molèsties!!
així menjarem com les bèsties!!
i com més durin aquestes festes..
més ganes de clavar queixalades
a Yolandes, Maries i Jèssiques!.

Wimbledon ( the Championships)

"If you can meet with triumph
and disaster and treat those
two imposters just the same."

Rudyard Kipling

La forta persistència picassiana ( aquella rossa...)

"Riba és un poeta molt eròtic, sobretot en el segon període [...] i, després, altre cop, a Salvatge cor, però és una cosa que no es veu massa, perquè, per dir-ho així, el seu erotisme és enormement elaborat cerebralment."
(Ferrater, Gabriel. La poesia de Carles Riba.-Barcelona, Edicions 62, 1979)

B
(1929-1930)

21

Nu en repòs: després de l'amor

Ara és sola entre el foc de tes roses secretes
i l'atònita llum
la nua blancor -ah, les divines desfetes,
en ta blancor, del tacte que a exhaurir-la es consum,
las de tantes delícies tretes!

Mos ulls són un silenci esclau del teu repòs,
i els fats s'inclinen, mentre
l'ànima, en tu, es reprèn i somia el seu cos,
el teu cos! i el retroba feliç entorn del ventre
pur -emanat talment del goig que s'hi és clos.

Ordre ingenu de flor! Pels seus pètals divagues
al grat del somni lent;
que records en la tendra massa encara embriagues,
tu amb tu -oh! que ets tan present, i el pensament
ja te m'allunya en miratges vagues!

Trece Rosas - Julian Fernández del Pozo

Madrid se viste de luto,
por trece rosas castizas,
trece vidas se cortaron,
siendo jóvenes, casi niñas.

Malditas sean las almas,
de sus verdugos fascistas,
que con guadañas de odio,
segaron sus cortas vidas.

España es vuestra madre,
su cielo vuestra sonrisa.
sus campos tienen la sangre,
de unas rosas, casi niñas.

El pueblo de Madrid os quiere,
ese pueblo que abomina,
de salvadores de patrias,
de rojos y de fascistas.

Madrid es patria de todos,
su nombre solo mancillan,
el odio de los caciques,
cuya razón es la envidia.

Las rosaledas de parques,
de esta, nuestra España chica,
reflejarán vuestras caras,
vuestras sonrisas de niñas.

Benditas seáis mil veces,
benditas vuestras familias,
malditos los asesinos,
que nuestras rosas marchitan.

Oh bella altiva ( ja té una estrella michelin)

A l' Isis hi vaig anar amb l' intenció de jalar,
escarxofes al forn de primer plat em van servir,
molt bo!.. però tard..i sí que una mica vaig patir
doncs com a màxim a les 14:30 jo ja havia de fugir;
poc abans un bon bistec aquella rossa em va donar
..més amb un somriure ..que potser se'n reia de mi?
sàpiga vós, oh bella altiva, que ràpid vaig marxar..
sense fer postres.. i no per falta de temps, no..si
acàs per falta de gana, somriure de vós em va atipar!

...tot enaixí em cové llunyar de vós
(Ausiàs March)
..i més...però..
oh bella altiva.. presoners de la fita mirada teva
(Carles Riba)

M' agrada l'Albert Pla ( el músic)

Tot just ara m' he donat compte que la llengua catalana està en perill d' extinció, i no pas per l' efecte imperial del castellà,no! ...ja prou que som un animal exòtic en un zoològic..i només ens faltava ara que sortís aquell quemaco pixapins intentant crear un nou llenguatge..i ho dic jo que no crec pas que la feina feta per en Fabra estigui ben acabada o sigui immaculadament perfecta i intocable com sembla que ens ho va venir a dir un altre Pla, en Pep de l' Empordà, com no..
..com deia la cançó d' en Bob Dylan "els temps estant canviat" i es veu que ara , a aquí ..ja qualsevol vailet es pot atrevir a pontificar talment com si es tractés d' un homenot a "lo!" Janot Coromines o com aquell que fumava amb pipa i era enginyer de formació.... i què pretén ara el jovent d' avui dia? doncs quelcom tan guai com posar "¿" a l' inici d' una interrogació o que el dialecte barceloní sigui llengua per a la resta ¿!, per a l' enemic res millor com barallar-nos entre nosaltres..o ja tan sols donar sensació d' inseguretat sobre com s' ha d' escriure la llengua de Ramon Llull..que si per mi fós es continuaria escrivint com l'escrivia "lo!" Ramon.

com lo taur se'n va fuit pel desert ! ( ha set terrible)

Hostia, hostia, hostia , en tota la meva vida ara és el moment que m' he sentit més inútil ! ..i perquè? doncs perquè no he tingut collons de intentar lligar amb una noia! ..i quina noia! ...me l' ha presentat la meu mare!...sempre m' havia dit: "quina sort seria poder tenir aquella noia a la familia" ..avui, amb l' excusa de venir a veure aquelles venerables iaies..la situació era perfecte , els prolegomens impecables i tot amb la inestimable ajuda de la mare que em va parir! ..però en el moment culminant, just en el moment on es distingeixen els homes dels nens una por insuperable m' ha impedit de dir-li, per exemple : "...¿ així ara vas a fer la compra al super? ...si has de carregar molt ja et puc venir a ajudar, si vols!"..per exemple, no sé..però res, no hi ha hagut collons de dir-li, una força extraterrenal m' ha guanyat...i ara aquell maleït poema de l' Ausias March em ve al cap com un malson.
Ha set terrible, terrible, ara mateix em sento com si m' haguessin fotut una pallissa, en estat de conmoció.

El cabró

En algun lloc es pot fumar
i si vols anar a la cafeteria
cartell hi diu"aquí no se fía"
però el cabró es va esfumar
amb la cervesa sense pagar.