Hostia, hostia, hostia , en tota la meva vida ara és el moment que m' he sentit més inútil ! ..i perquè? doncs perquè no he tingut collons de intentar lligar amb una noia! ..i quina noia! ...me l' ha presentat la meu mare!...sempre m' havia dit: "quina sort seria poder tenir aquella noia a la familia" ..avui, amb l' excusa de venir a veure aquelles venerables iaies..la situació era perfecte , els prolegomens impecables i tot amb la inestimable ajuda de la mare que em va parir! ..però en el moment culminant, just en el moment on es distingeixen els homes dels nens una por insuperable m' ha impedit de dir-li, per exemple : "...¿ així ara vas a fer la compra al super? ...si has de carregar molt ja et puc venir a ajudar, si vols!"..per exemple, no sé..però res, no hi ha hagut collons de dir-li, una força extraterrenal m' ha guanyat...i ara aquell maleït poema de l' Ausias March em ve al cap com un malson.
Ha set terrible, terrible, ara mateix em sento com si m' haguessin fotut una pallissa, en estat de conmoció.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada