A l' Isis hi vaig anar amb l' intenció de jalar,
escarxofes al forn de primer plat em van servir,
molt bo!.. però tard..i sí que una mica vaig patir
doncs com a màxim a les 14:30 jo ja havia de fugir;
poc abans un bon bistec aquella rossa em va donar
..més amb un somriure ..que potser se'n reia de mi?
sàpiga vós, oh bella altiva, que ràpid vaig marxar..
sense fer postres.. i no per falta de temps, no..si
acàs per falta de gana, somriure de vós em va atipar!
...tot enaixí em cové llunyar de vós
(Ausiàs March)
..i més...però..
oh bella altiva.. presoners de la fita mirada teva
(Carles Riba)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada