La forta persistència picassiana ( aquella rossa...)

"Riba és un poeta molt eròtic, sobretot en el segon període [...] i, després, altre cop, a Salvatge cor, però és una cosa que no es veu massa, perquè, per dir-ho així, el seu erotisme és enormement elaborat cerebralment."
(Ferrater, Gabriel. La poesia de Carles Riba.-Barcelona, Edicions 62, 1979)

B
(1929-1930)

21

Nu en repòs: després de l'amor

Ara és sola entre el foc de tes roses secretes
i l'atònita llum
la nua blancor -ah, les divines desfetes,
en ta blancor, del tacte que a exhaurir-la es consum,
las de tantes delícies tretes!

Mos ulls són un silenci esclau del teu repòs,
i els fats s'inclinen, mentre
l'ànima, en tu, es reprèn i somia el seu cos,
el teu cos! i el retroba feliç entorn del ventre
pur -emanat talment del goig que s'hi és clos.

Ordre ingenu de flor! Pels seus pètals divagues
al grat del somni lent;
que records en la tendra massa encara embriagues,
tu amb tu -oh! que ets tan present, i el pensament
ja te m'allunya en miratges vagues!