GUAI

Anna Karenina ( traducció A. Nin)

2011-12-28T00:59:00.006+01:00

No hi tornis a entrar
..anem a Olot a dinar

..amb el teu germà
o marit més enllà..

no hi tornis a entrar
..anem a Olot a dinar.

el Pare Noel

2011-12-24T11:58:00.007+01:00

..no sé perquè les femelles són gairebé les úniques que m' inspiren per intentar escriure poesia..."poesia per senyoretes" com diria Josep Pla, és que no hi puc fer més, ho sento.
Pla valorava enormement "l'esforç intel.lectual" de C.Riba i jo sempre he volgut ser un digne deixeble de Riba..però no puc, Riba és massa fort per mi, ell és com un Déu grec del tot inassolible, el puc veure però no puc tocar-lo.

..abans d' ahir mateix li vaig preguntar a la jove.. ara els hi portes la comanda de Nadal? ..i em va respondre.."sóc el Pare Noel"

Ni són els Reis Mags d' Orient
els que porten coses a la gent
Ni el que caga és el caga tió
per fotre-li cops amb un bastó.

Qui ha vingut és el Pare Noel,
ell ha portat coses per en Joel.

Encara que en Joel estigui a presó
el Pare Noel s' en ha fet ressó
i la comanda no es pot fer esperar,
inclús a presó també hi ha d' anar.

Ara, a la mort d'en Salva Iborra Mallol

2011-10-04T02:22:00.005+02:00

Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t’has esllanguit per terra
amb els ulls admirats...

Ai, la Mort, ¡i que n’ets d’embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llençares
damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va començar a regnar en el pit i el rostre
del moribond. L’alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem...
I no tornà... Llavores esclataven
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...
J. Maragall ( En la mort d' un jove)

-------------------------------------------------------

¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?

"insisteix en això: que ell és com un ocell sol sense contacte directe amb la vida"
(Ferrater, Gabriel. La poesia de Carles Riba.-Barcelona, Edicions 62, 1979)

Emma Zunz a Manhattan

2011-07-05T13:01:00.003+02:00

dilluns 4 de juliol de 2011
Emma Zunz a Manhattan
Com era d’esperar, el cas de Dominique Strauss-Khan evoluciona cap a un territori menys desfavorable per a l’acusat. De moment, l’home ja ha quedat alliberat de reclusió i polsereta ominosa. És a dir, que podrà fer vida de Millet, sense sortir dels Estats Units. Si ara jo em posés sentenciós i afirmés que la justícia sempre acaba afavorint els poderosos cometria un error de caire adverbial. Sempr eno. Això només passa gairebé sempre. Però que ningú no s’esquinci cap camisa d’Armani. Solaçar-nos en una presumpta connivència dels jutges no porta enlloc. No estem parlant de corrupció sinó de recursos. La justícia estatunidenca és un dels pilars del sistema que regeix el país d’Obama i el seu pes moral equival al de la monarquia britànica o el partit comunista xinès, per posar dos exemples innocents. Però això no treu que el ciutadà que pugui pagar els millors advocats tingui a les mans un seguit d’instruments preciosos per aconseguir que la balança de la justícia caigui de la seva banda. I això mitjançant el simple mètode narratiu d’explicar la realitat de la manera més convenient. És a dir, el vell somni de dominar la realitat que compartim reis, governants, revolucionaris, opinadors, publicitaris, arquitectes, novel·listes i altres especímens de la fauna humana. Els senyors Benjamin Brafman i William W. Taylor III, advocats defensors de Dominique Strauss-Kahn, han aconseguit invertir la tendència que, fora de França, condemnava el seu defensat abans del judici. Ho han fet a còpia d’investigacions i habilitats comunicatives, més que no pas pròpiament jurídiques, però el resultat d’un mes i mig de feina ben pagada és que l’opinió pública comença a donar crèdit a la tesi conspiracionista. Vist que el contacte sexual sembla innegable, l’estratègia ha estat centrar-se en les intencions, que sempre són interpretables. De moment, el relat d’un trempat (en el sentit d’eixerit) senyor Ramon empaitant la criada ha quedat matisat per una ombra de sospita que presentaria l’assistenta com una noia de costums relaxats perfectament informada sobre el punt feble del senyor poderós.
Fins al proper 18 de juliol el judici no es reprendrà, però de moment Strauss-Kahn podrà retallar una mica de despesa. A banda dels 6 milions de dòlars (1 de fiança i 5 d’aval), la broma del confinament li estava costant 250.000 dòlars al mes, unes xifres que són d’upa, tot i que potser en el mercat futbolístic desmereixerien una mica. Al famós conte de Borges Emma Zunz practica el sexe consentit amb un mariner desconegut i acusa de violació un empresari. Els avenços de la ciència forense canvien una mica l’argument en el cas de Manhattan, però la capacitat dels cotitzadíssims advocats per acostar-se al relat de Borges és innegable. Amb l’agreujant que en aquesta versió la dona que denuncia haver estat violada no actuaria per revenja (que és un esport de risc social que molts confonen amb la justícia) sinó per mer interès econòmic, tal com es desprén del confús relat dels telèfons diversos i els ingressos en compte. Total, que el judici va camí de convertir-se en un nou cas OJ Simpson i la pressió que caurà sobre la treballadora guineana es comptarà per bars (entenen un bar com una mesura de pressió equivalent a 100.000 pascals). Si hi ha hagut cap mena de conspiració contra la bragueta calenta de Strauss-Kahn els seus promotors ja n’han tret prou suc: el gran home ha quedat fora del FMI i de la cursa presidencial francesa. La llei del pèndol fa témer que la justícia en pes es desplomi ara sobre la presumpta víctima. Pobra Emma Zunz de Manhattan!

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 4 de juliol de 2011
----------------------------------------------------------------
He volgut introduir aquest article d' en Màrius Serra perquè ho considero un gran judici de valor, segur que el nostre Màrius Serra podria escriure molt bona literatura..però encara és millor com a periodista!
Jo mateix confeso que llegint el "judici de fet" al diari començava a creure en la "menys culpabilitat de DSK" pero després de llegir aquest article d' en M.Serra a DSK encara el considero més culpable..l' única cosa que no s'ha alterat en mi és la opinió de què aquest "senyor" no hauria de tornar a la política o càrrec públic..em fa gracia que un 49% del francesos el volen "alliberar" totalment..ja se sap que la mare patria és "cega" o diguem que... la justícia militar és com la monarquia britanica o el partit comunista xinès.

Tancat per vacances..(deia el cartell)

2010-09-07T22:51:00.007+02:00

Hi deia tancat per vacances
..i perdoneu les molèsties,
sí que seran moltes molèsties!!
així menjarem com les bèsties!!
i com més durin aquestes festes..
més ganes de clavar queixalades
a Yolandes, Maries i Jèssiques!.

Wimbledon ( the Championships)

2010-07-01T13:46:00.003+02:00

"If you can meet with triumph
and disaster and treat those
two imposters just the same."

Rudyard Kipling

La forta persistència picassiana ( aquella rossa...)

2010-05-08T11:42:00.003+02:00

"Riba és un poeta molt eròtic, sobretot en el segon període [...] i, després, altre cop, a Salvatge cor, però és una cosa que no es veu massa, perquè, per dir-ho així, el seu erotisme és enormement elaborat cerebralment."
(Ferrater, Gabriel. La poesia de Carles Riba.-Barcelona, Edicions 62, 1979)

B
(1929-1930)

21

Nu en repòs: després de l'amor

Ara és sola entre el foc de tes roses secretes
i l'atònita llum
la nua blancor -ah, les divines desfetes,
en ta blancor, del tacte que a exhaurir-la es consum,
las de tantes delícies tretes!

Mos ulls són un silenci esclau del teu repòs,
i els fats s'inclinen, mentre
l'ànima, en tu, es reprèn i somia el seu cos,
el teu cos! i el retroba feliç entorn del ventre
pur -emanat talment del goig que s'hi és clos.

Ordre ingenu de flor! Pels seus pètals divagues
al grat del somni lent;
que records en la tendra massa encara embriagues,
tu amb tu -oh! que ets tan present, i el pensament
ja te m'allunya en miratges vagues!

Trece Rosas - Julian Fernández del Pozo

2010-05-02T12:14:00.001+02:00

Madrid se viste de luto,
por trece rosas castizas,
trece vidas se cortaron,
siendo jóvenes, casi niñas.

Malditas sean las almas,
de sus verdugos fascistas,
que con guadañas de odio,
segaron sus cortas vidas.

España es vuestra madre,
su cielo vuestra sonrisa.
sus campos tienen la sangre,
de unas rosas, casi niñas.

El pueblo de Madrid os quiere,
ese pueblo que abomina,
de salvadores de patrias,
de rojos y de fascistas.

Madrid es patria de todos,
su nombre solo mancillan,
el odio de los caciques,
cuya razón es la envidia.

Las rosaledas de parques,
de esta, nuestra España chica,
reflejarán vuestras caras,
vuestras sonrisas de niñas.

Benditas seáis mil veces,
benditas vuestras familias,
malditos los asesinos,
que nuestras rosas marchitan.

Oh bella altiva ( ja té una estrella michelin)

2010-04-08T20:06:00.011+02:00

A l' Isis hi vaig anar amb l' intenció de jalar,
escarxofes al forn de primer plat em van servir,
molt bo!.. però tard..i sí que una mica vaig patir
doncs com a màxim a les 14:30 jo ja havia de fugir;
poc abans un bon bistec aquella rossa em va donar
..més amb un somriure ..que potser se'n reia de mi?
sàpiga vós, oh bella altiva, que ràpid vaig marxar..
sense fer postres.. i no per falta de temps, no..si
acàs per falta de gana, somriure de vós em va atipar!

...tot enaixí em cové llunyar de vós
(Ausiàs March)
..i més...però..
oh bella altiva.. presoners de la fita mirada teva
(Carles Riba)

M' agrada l'Albert Pla ( el músic)

2010-04-08T00:02:00.006+02:00

Tot just ara m' he donat compte que la llengua catalana està en perill d' extinció, i no pas per l' efecte imperial del castellà,no! ...ja prou que som un animal exòtic en un zoològic..i només ens faltava ara que sortís aquell quemaco pixapins intentant crear un nou llenguatge..i ho dic jo que no crec pas que la feina feta per en Fabra estigui ben acabada o sigui immaculadament perfecta i intocable com sembla que ens ho va venir a dir un altre Pla, en Pep de l' Empordà, com no..
..com deia la cançó d' en Bob Dylan "els temps estant canviat" i es veu que ara , a aquí ..ja qualsevol vailet es pot atrevir a pontificar talment com si es tractés d' un homenot a "lo!" Janot Coromines o com aquell que fumava amb pipa i era enginyer de formació.... i què pretén ara el jovent d' avui dia? doncs quelcom tan guai com posar "¿" a l' inici d' una interrogació o que el dialecte barceloní sigui llengua per a la resta ¿!, per a l' enemic res millor com barallar-nos entre nosaltres..o ja tan sols donar sensació d' inseguretat sobre com s' ha d' escriure la llengua de Ramon Llull..que si per mi fós es continuaria escrivint com l'escrivia "lo!" Ramon.

com lo taur se'n va fuit pel desert ! ( ha set terrible)

2010-03-22T20:13:00.009+01:00

Hostia, hostia, hostia , en tota la meva vida ara és el moment que m' he sentit més inútil ! ..i perquè? doncs perquè no he tingut collons de intentar lligar amb una noia! ..i quina noia! ...me l' ha presentat la meu mare!...sempre m' havia dit: "quina sort seria poder tenir aquella noia a la familia" ..avui, amb l' excusa de venir a veure aquelles venerables iaies..la situació era perfecte , els prolegomens impecables i tot amb la inestimable ajuda de la mare que em va parir! ..però en el moment culminant, just en el moment on es distingeixen els homes dels nens una por insuperable m' ha impedit de dir-li, per exemple : "...¿ així ara vas a fer la compra al super? ...si has de carregar molt ja et puc venir a ajudar, si vols!"..per exemple, no sé..però res, no hi ha hagut collons de dir-li, una força extraterrenal m' ha guanyat...i ara aquell maleït poema de l' Ausias March em ve al cap com un malson.
Ha set terrible, terrible, ara mateix em sento com si m' haguessin fotut una pallissa, en estat de conmoció.

El cabró

2010-01-26T00:12:00.006+01:00

En algun lloc es pot fumar
i si vols anar a la cafeteria
cartell hi diu"aquí no se fía"
però el cabró es va esfumar
amb la cervesa sense pagar.

Girona contra l' apartheid

2009-11-18T19:24:00.000+01:00

Ni la fageda d'en Jordà
ni l'empordanet d'en Pla,
a Girona és on vull anar!

la catedral que vós hi féu
fa parella amb el call jueu
car així tothom s'ho fa seu

La infàmia de Josep Pla

2009-09-29T17:26:00.001+02:00

Jo que ara últimament he tingut una experiència personal que m' ha inspirat a intentar escriure poesia en català...i navegant, navegant per internet he trobat avui aquesta pàgina vergonyant: http://www.lletres.net/pla/noteslit.html

D'entrada és xocant que comenci dient..n' hi ha un que fa un esforç intel.lectual..i acabi dient.. aquest està "saturat" de patètic!: ..no serà que el subconscient va trair al nostre amic Pla i en realitat el que volia dir és allò de "viva la muerte, muera la inteligencia!"?...tal i com va dir un dels nostres(he de reconèixer que jo estava al seu mateix bàndol durant aquella guerra fratricida..i som de Girona..i de la zona de pagès..carlins..i als carlins que els mati Déu i sinó perquè els hi posava!)
Bé, bromes apart... jo personalment sento menyspreu envers la poesia de l'Espriu ,quan intento escriure poesia(en català o en castellà) només ho puc fer sota el pseudònim de "tonimaku(deixeble de C.Riba)", ara bé, entenc que l' única cosa inintel·ligible que s' ha deixat escrita a la nostra poesia catalana moderna és, precisament, alguna d' aquelles Elegies de Bierville del nostre gran guia espiritual.. posteriorment, amb la sinceritat de la seva maduresa, ell mateix va admetre que si hagués de triar les seves millors poesies les triaria d' entre aquell recull d' estances en plena joventut.. un home al que jo mai he considerat humanista.. doncs era massa "catòlic", diré, si se'm permet l' expressió (va menystenir l'aproximació de Maragall a Nietzsche)...i dit tot això...entenc perfectament que l'Espriu s' emprenyés com es va emprenyar de mala manera al veure com aquell últim ninot d' en Pla li va fer aquell retrat...que si anava més per prosista que per poeta...que si la prosa és més difícil que la poesia...i a mi què m' importa! ... Nabí d' en Carner és la millor poesia i prosa alhora... en aquest sentit ha estat sublim!.. però segons Pla ha fet "musiquetes".. en Segarra, de tots, el que en surt més malparat, el fa retrocedir uns quants segles! ..com si fos un homo erectus(no sàpiens encara)..tothom sense excepció en queda mal esquitxat...ara que .. especialment "significatiu" quan ve a dir allò de...en Maragall és més simple que en Riba..o en Riba és més complex que en Maragall... una coseta que..abans de dir-la ..suposo que va esperar a què en Riba fos mort...perquè en Pla, malgrat tot, també devia tenir el seu sentit del ridícul i no volia ni imaginar-se la carota del propi Riba al veure escrita tan burda estupidesa..així comparant els autors de Nausica i simplificant fins arribar a l'absurd.

Saturday night fever

2009-09-26T13:39:00.006+02:00

(plagi d'un Riba, assaig de càntic en el temple)

( això més aviat vol ser una crítica a la "raó pura", la meva intenció és el sarcasme despietat contra un poema de C.Riba que jo considero "desafortunat" , jo no crec que hi hagi flors "vanes" i encara que així poguessin arribar a ser el fet de llançar-les és un acte violent impropi de tot un "humanista" com ell, no obstant, malgrat això o precisament per aquesta crítica que li faig, no puc deixar de ser un simple deixeble seu)

Ja era la nit i abans de caure la foscor
..suposo que també hi va haver un sol
daurat o, diguem, més vermell que groc
..o potser.. va ser en aquella discoteca
on es van poder veure més llums de colors
..i m'oferí una beguda, l' Aurora (boreal),
de gust ben fort, amb fulles de menta natural
..inclús diria que me vaig sentir humanista
just després de prendre aquell xarop de pal.

tonimaku (deixeble de C.Riba)

-----------------------------------------------------
Aire crepuscular

Vanes flors del dia, les hores
collides lentament per llur
sola beutat al pur atzur,
que en decora ses rases vores!

Puix que el llarg camí no consent
el tan fràgil bagatge, cada
dia més amb mà resignada
dins els llacs rosats del ponent

us llançaré: caiguda encesa,
cercle que dilata el seu or
del cor de la nit al meu cor,
de ma nuesa a sa nuesa!

Volverán...

2009-09-15T13:57:00.000+02:00

Gustavo Adolfo Bécquer
(1836-1870)

Volverán las oscuras golondrinas

Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y, otra vez, con el ala a sus cristales
jugando llamarán;
pero aquéllas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha al contemplar,
aquéllas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!

Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde, aun más hermosas,
sus flores se abrirán;
pero aquéllas, cuajadas de rocío,
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer, como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!

Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón, de su profundo sueño
tal vez despertará;
pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate:
¡así no te querrán!

La Reina també va sotmetre a Ausiàs March (Gandía, 1397? - Valencia, 1459)

2009-09-06T03:08:00.003+02:00

“Si com lo taur se’n va fuit pel desert” és un poema breu, en una sola estrofa i amb moltes de les constants d'Ausiàs March: la imatge plàstica, la comparació, el patiment a causa de l'amor no correspost, la insistència -malgrat tot- en l'intent d'aconseguir l'amor de l'estimada, l'amor viscut com una necessitat que no es pot evitar... Tot ve motivat per la timidesa.

Yo, en cambio, tengo una opinión muy distinta con respecto a lo dicho anteriormente..me parece que estos 8 versos escritos por Ausiàs March es lo más brutal que se ha dejado escrito en toda la historia de la literatura catalana...que buen vasallo si hubiere buen señor...pero me parece que ya en aquellos tiempos... y concretamente el señor March ..no era esclavo de nadie!, ni siquiera de una mujer..así como para no tener que dejar esta imagen tan aterradora sobre como era la Reina de su tiempo.
Que bestia,que totalitario...ni aquella flor(margarita) que se llamaba Tatcher podría infundir un miedo tan atroz!!
(tonimaku)

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.

Así como el toro huye al desierto cuando su semejante le obliga y no vuelve hasta que encuentra la fuerza para destruir a quién le ha desterrado, así mismo me conviene alejarme de vos, pues su gesto ha confundido mi esfuerzo: no volveré mientras no haya superado al gran miedo que me impide ser delicioso(para usted)

Joan Fuster, en definir la poètica de Joan Maragall

2009-08-29T18:05:00.000+02:00

"Teoria i pràctica de la 'paraula viva'",

Joan Fuster escriu (Literatura catalana contemporània, pàg. 44): "Dir les coses 'tal com ragen', quan hi ha naturalment, l'estat de gràcia', equival a situar la sinceritat al cim de la jerarquia literària. El que cal, doncs, és que el poeta digui la paraula nascuda d'un moment de plètora vital, i que la digui com li ve dictada per la seva vehemència interior. La resta és cosa secundària: els poetes sempre han parlat de les mateixes coses".

Un día de calor (todo estaba ardiendo)

2009-08-27T11:14:00.003+02:00

Me gusta mirarte,
poder mirarte a la cara
y ver la carita
que pones a cada momento,
pero tu mirada..
siempre es muy dominante,
a menudo bajo la cabeza!.
Mirada tan fuerte
que más dominante te noto,
pues más preso me siento!,
con mi cabecita en alto
mientras tu mirada declina
hasta mueca de disgusto.

tonimaku(deixeble de C.Riba)para la S.V.J

A. Machado

2009-08-07T02:20:00.000+02:00

I

Este amor que quiere ser
acaso pronto será;
pero ¿cuándo ha de volver
lo que acaba de pasar?
Hoy dista mucho de ayer.
¡Ayer es Nunca jamás!

VIDEOPOESÍA LV

2009-06-08T04:21:00.000+02:00

Fulla
Només, la distància entre dues branques. Entre el teu braç i el meu hi ha l´abisme, la possibilitat de caure colpidorament sobre el terra absolut. No hi ha referents en l´amor. Només el pes de ser una fulla.

ROSER DOMÈNECH OLIVA, 32 ANYS, BARCELONA

curt i universal (desde Plató fins a Kant en quatre ratlles)

2009-05-06T13:27:00.000+02:00

RIBA,Estances (1930)

Tot és excés; i el silenci
no pot resistir
ser forma a tanta absència
i centre a la imminència
innúmera del que és per ésser i
ja demana el nom que compensi
d'ésser a penes i fugir

els amants

2009-05-05T14:18:00.000+02:00

"Els temes de Vicent Andrés Estellés, en una última reducció, tenen la nua elementalitat de la vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort."
(Joan Fuster)

La carn vol carn
AUSIÀS MARCH

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Riba, Estances, llibre segon

2008-07-15T19:51:00.001+02:00

aquest és, per mi, el millor poema d'en Riba...
..es diria que l' amor "platònic" no té edat i als 30 anys es manifesta de la mateixa forma que als 60...de no ser així ens sentiriem "presoners de la fita mirada teva sense tu"
(tonimaku)

[13]

: Fuges, quan per haver-te

donaríem, en una nit obscura,

l'estel que riu, armat, en un tombant,

: i en una mar incerta,

un port daurat de vinyes al voltant,

: i en un silenci d'odi, el cant; d'una noia pura.

: Ens deixessis almenys,

oh bella altiva, un somni dolç de tu

entre els ulls i la visió infinita

: del món! però ens estrenys

amb soledat, presoners de la fita

: mirada teva, que l'habita; de lluny, sense tu.

: Però si fossis nostra,

si daves - uns instants només - tos braços

al nostre coll, cenyint l'ardent engany

: de creure encès ton rostre

per un amor com el que d'any en any

: hem après - fet de dolç afany; i de tristos passos;

: si te'l lliuràvem - tan

silenciosament atresorat! -

¿quina força immortal ens restaria,

: deslligat de l'encant,

per ressorgir damunt la febre impia

: i l'animal malenconia; i la soledat?

2008-06-19T04:33:00.001+02:00

estances C. Riba

Llibre primer
(1913-1919)

1

T’ha enquimerat la gràcia fugitiva
d’un desig i ara ets deserta, oh ment.
Ai soledat sense dolç pensament
i foll traüt sense paraula viva!

Però ¿què hi fa, si dins el teu oblit
la inquietud pregonament perdura?
Encara el goig sobre la carn s’atura
duent l’anunci d’algun cant no dit.

I ell és el foc sagrat que et perpetua
damunt les cendres del desolament;
no vulguis calma en ton oblit, oh ment,
oh folla que has gosat mirar-te nua.

2008-06-19T04:19:00.000+02:00