Anna Karenina ( traducció A. Nin)

No hi tornis a entrar
..anem a Olot a dinar

..amb el teu germà
o marit més enllà..

no hi tornis a entrar
..anem a Olot a dinar.

el Pare Noel

..no sé perquè les femelles són gairebé les úniques que m' inspiren per intentar escriure poesia..."poesia per senyoretes" com diria Josep Pla, és que no hi puc fer més, ho sento.
Pla valorava enormement "l'esforç intel.lectual" de C.Riba i jo sempre he volgut ser un digne deixeble de Riba..però no puc, Riba és massa fort per mi, ell és com un Déu grec del tot inassolible, el puc veure però no puc tocar-lo.

..abans d' ahir mateix li vaig preguntar a la jove.. ara els hi portes la comanda de Nadal? ..i em va respondre.."sóc el Pare Noel"


Ni són els Reis Mags d' Orient
els que porten coses a la gent
Ni el que caga és el caga tió
per fotre-li cops amb un bastó.

Qui ha vingut és el Pare Noel,
ell ha portat coses per en Joel.

Encara que en Joel estigui a presó
el Pare Noel s' en ha fet ressó
i la comanda no es pot fer esperar,
inclús a presó també hi ha d' anar.

Ara, a la mort d'en Salva Iborra Mallol

Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t’has esllanguit per terra
amb els ulls admirats...


Ai, la Mort, ¡i que n’ets d’embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llençares
damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va començar a regnar en el pit i el rostre
del moribond. L’alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem...
I no tornà... Llavores esclataven
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...
J. Maragall ( En la mort d' un jove)

-------------------------------------------------------

¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?

"insisteix en això: que ell és com un ocell sol sense contacte directe amb la vida"
(Ferrater, Gabriel. La poesia de Carles Riba.-Barcelona, Edicions 62, 1979)

Emma Zunz a Manhattan

dilluns 4 de juliol de 2011
Emma Zunz a Manhattan
Com era d’esperar, el cas de Dominique Strauss-Khan evoluciona cap a un territori menys desfavorable per a l’acusat. De moment, l’home ja ha quedat alliberat de reclusió i polsereta ominosa. És a dir, que podrà fer vida de Millet, sense sortir dels Estats Units. Si ara jo em posés sentenciós i afirmés que la justícia sempre acaba afavorint els poderosos cometria un error de caire adverbial. Sempr eno. Això només passa gairebé sempre. Però que ningú no s’esquinci cap camisa d’Armani. Solaçar-nos en una presumpta connivència dels jutges no porta enlloc. No estem parlant de corrupció sinó de recursos. La justícia estatunidenca és un dels pilars del sistema que regeix el país d’Obama i el seu pes moral equival al de la monarquia britànica o el partit comunista xinès, per posar dos exemples innocents. Però això no treu que el ciutadà que pugui pagar els millors advocats tingui a les mans un seguit d’instruments preciosos per aconseguir que la balança de la justícia caigui de la seva banda. I això mitjançant el simple mètode narratiu d’explicar la realitat de la manera més convenient. És a dir, el vell somni de dominar la realitat que compartim reis, governants, revolucionaris, opinadors, publicitaris, arquitectes, novel·listes i altres especímens de la fauna humana. Els senyors Benjamin Brafman i William W. Taylor III, advocats defensors de Dominique Strauss-Kahn, han aconseguit invertir la tendència que, fora de França, condemnava el seu defensat abans del judici. Ho han fet a còpia d’investigacions i habilitats comunicatives, més que no pas pròpiament jurídiques, però el resultat d’un mes i mig de feina ben pagada és que l’opinió pública comença a donar crèdit a la tesi conspiracionista. Vist que el contacte sexual sembla innegable, l’estratègia ha estat centrar-se en les intencions, que sempre són interpretables. De moment, el relat d’un trempat (en el sentit d’eixerit) senyor Ramon empaitant la criada ha quedat matisat per una ombra de sospita que presentaria l’assistenta com una noia de costums relaxats perfectament informada sobre el punt feble del senyor poderós.
Fins al proper 18 de juliol el judici no es reprendrà, però de moment Strauss-Kahn podrà retallar una mica de despesa. A banda dels 6 milions de dòlars (1 de fiança i 5 d’aval), la broma del confinament li estava costant 250.000 dòlars al mes, unes xifres que són d’upa, tot i que potser en el mercat futbolístic desmereixerien una mica. Al famós conte de Borges Emma Zunz practica el sexe consentit amb un mariner desconegut i acusa de violació un empresari. Els avenços de la ciència forense canvien una mica l’argument en el cas de Manhattan, però la capacitat dels cotitzadíssims advocats per acostar-se al relat de Borges és innegable. Amb l’agreujant que en aquesta versió la dona que denuncia haver estat violada no actuaria per revenja (que és un esport de risc social que molts confonen amb la justícia) sinó per mer interès econòmic, tal com es desprén del confús relat dels telèfons diversos i els ingressos en compte. Total, que el judici va camí de convertir-se en un nou cas OJ Simpson i la pressió que caurà sobre la treballadora guineana es comptarà per bars (entenen un bar com una mesura de pressió equivalent a 100.000 pascals). Si hi ha hagut cap mena de conspiració contra la bragueta calenta de Strauss-Kahn els seus promotors ja n’han tret prou suc: el gran home ha quedat fora del FMI i de la cursa presidencial francesa. La llei del pèndol fa témer que la justícia en pes es desplomi ara sobre la presumpta víctima. Pobra Emma Zunz de Manhattan!

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 4 de juliol de 2011
----------------------------------------------------------------
He volgut introduir aquest article d' en Màrius Serra perquè ho considero un gran judici de valor, segur que el nostre Màrius Serra podria escriure molt bona literatura..però encara és millor com a periodista!
Jo mateix confeso que llegint el "judici de fet" al diari començava a creure en la "menys culpabilitat de DSK" pero després de llegir aquest article d' en M.Serra a DSK encara el considero més culpable..l' única cosa que no s'ha alterat en mi és la opinió de què aquest "senyor" no hauria de tornar a la política o càrrec públic..em fa gracia que un 49% del francesos el volen "alliberar" totalment..ja se sap que la mare patria és "cega" o diguem que... la justícia militar és com la monarquia britanica o el partit comunista xinès.

Tancat per vacances..(deia el cartell)

Hi deia tancat per vacances
..i perdoneu les molèsties,
sí que seran moltes molèsties!!
així menjarem com les bèsties!!
i com més durin aquestes festes..
més ganes de clavar queixalades
a Yolandes, Maries i Jèssiques!.

Wimbledon ( the Championships)

"If you can meet with triumph
and disaster and treat those
two imposters just the same."

Rudyard Kipling

La forta persistència picassiana ( aquella rossa...)

"Riba és un poeta molt eròtic, sobretot en el segon període [...] i, després, altre cop, a Salvatge cor, però és una cosa que no es veu massa, perquè, per dir-ho així, el seu erotisme és enormement elaborat cerebralment."
(Ferrater, Gabriel. La poesia de Carles Riba.-Barcelona, Edicions 62, 1979)

B
(1929-1930)

21

Nu en repòs: després de l'amor

Ara és sola entre el foc de tes roses secretes
i l'atònita llum
la nua blancor -ah, les divines desfetes,
en ta blancor, del tacte que a exhaurir-la es consum,
las de tantes delícies tretes!

Mos ulls són un silenci esclau del teu repòs,
i els fats s'inclinen, mentre
l'ànima, en tu, es reprèn i somia el seu cos,
el teu cos! i el retroba feliç entorn del ventre
pur -emanat talment del goig que s'hi és clos.

Ordre ingenu de flor! Pels seus pètals divagues
al grat del somni lent;
que records en la tendra massa encara embriagues,
tu amb tu -oh! que ets tan present, i el pensament
ja te m'allunya en miratges vagues!